Instruments Musicals a l’Edat Antiga

Per qualsevol consulta podeu escriure a:

artinstruments@gmail.com



Comentaris tancats a Instruments Musicals a l’Edat Antiga

Bones Festes

Bones Festes de Nadal per a tots els amants de la música i en concret de l’organologia.



Comentaris tancats a Bones Festes

Instruments antics (Antique musical instruments)

Aquest
bloc sobre els instruments antics a través de l’Art es troba en construcció.

Els dibuixos, només pretenen ser una referència perquè vos animeu a buscar aquestes obres d’art.

Montse Soler Mestres, professora de Música i autora dels dibuixos.

 

Mail de contacte: artinstruments@gmail.com



Comentaris tancats a Instruments antics (Antique musical instruments)

Bloc sobre instruments antics

Per qualsevol consulta podeu escriure a:

artinstruments@gmail.com

Comentaris tancats a Bloc sobre instruments antics

Instruments Musicals a l’Antiga Mesopotàmia

La Lira  (cordòfon)

Lira.

Lira sumèria de l’Estàndard d’Ur, panell de la Pau. Mosaic sobre fusta trobat a Ur, actual Bagdad. Actualment es pot veure al British Museum, Londres. És del segle XXVI aC.


L’Arpa  (cordòfon polsat)

 

Arpa

Relleu d’uns 2.000 anys aC.

Ubicació: trobat a Babilònia.

Museu: Musée du Louvre, París.

 

 

Arpa.

      Relleu dels Elamites (detall) que prové de Nineveh. Es pot veure al British Museum de Londres.

El Psanterin (cordòfon percudit)

Psanterin.

       Detall d’un relleu procedent del Palau de Sennacherib a Nineveh. És de l’any 701 aC. Actualment es pot veure al British Museum de Londres.

       El psanterin o psantrin és un instrument de corda que es percudia amb un palet. Aquí tenim els orígens de la dulcema medieval i l’avantpassat llunyà del piano.

El Pandero i els Címbals

 

Pandero, címbals i lira.

       Relleu amb músics assiris del Palau d’Asshurbanipal a Nineveh. És del segle VII aC.

      Els dos músics de l’esquerra toquen el pandero (davant) i la lira simètrica (darrera). Els de la dreta toquen un lira simètrica (davant) i els címbals (darrera). Els címbals o platerets eren de metall.

El Corn (aeròfon)

Corn.

      Detall del relleu de Carchemish al nord de Mesopotàmia. És dels voltans de l’any 800 aC.

Oboè doble  (aeròfon)

Oboè doble.

      Relleu dels Elamites (detall) que prové de Nineveh. Es pot veure al British Museum de Londres.

 

 

Comentaris tancats a Instruments Musicals a l’Antiga Mesopotàmia

Instruments Musicals a l’Edat Antiga

Bloc en construcció

Comentaris tancats a Instruments Musicals a l’Edat Antiga

Instruments Musicals a l’Antic Egipte

La Lira  (cordòfon)

Lira.

Fresc de la tomba de Djesekareseneb, Necròpolis de Sheikh Abd el Qurna, Tebes, Egipte. XVIII dinastia (entre els anys 1550 i 1295 aC).

Aquest dibuix és un bon exemple de lira asimètrica.

L’Arpa (cordòfon polsat)

 

Arpa.

Títol: Arpista cec tocant en un banquet.

Tècnica i data: fresc de la XVIII dinastia, dels voltans de 1.500 aC.

Ubicació: Tomba de Nalt Sheikh abd el Qurna, Tebes Occidental, Egipte.

Fresc de la tomba de Nakht a Luxor. XVIII dinastia.

Instruments d’esquerra a dreta: oboè doble, llaüt egipci i arpa arquejada. 

El Llaüt (cordòfon)

     

Arpa i llaüt egipci.                           

Fresc de la tomba de Rekhmiré, Sheikh Abd el Gurna, Egipte. XVIII dinastia.

Instruments: arpa angular i llaüt egipci.

El Pandero (membranòfon)

Pandero.

Fresc de la tomba de Rekhmiré, Sheikh Abd el Gurna, Egipte. XVIII dinastia.

A l’antic Egipte hi havia panderos com el que veiem i també de rodons:

Pandero.

Relleu trobat a Sakkara que es pot veure al Museu d’Egipte a El Caire.

El Sistre (idiòfon)

Sistre.

Papir funerari de Nani, trobat a Tebes, Egipte. De 1040-992 aC.

Actualment es pot veure al Metropolitan Museum of Art, Nova York.

 

Els Pals o Bastons (idiòfon)

Pals.

Fresc que es troba a Sakkara, Egipte. V dinastia (2500 a 2350 aC).

Els camperols feien servir els pals per fer soroll i espantar els ocells.

 

La Trompeta (aeròfon)

Trompeta.

Relleu del temple de la Reina Hatshepsut (regnà de 1479 a 1457 aC) a Tebes, Egipte.

L’Oboè doble (aeròfon)

Oboè doble.

Pintura trobada a la tomba de Nebamun. XVIII dinastia, cap el 1370 aC.

Es pot veure al British Museum, Londres.

La Flauta (aeròfon)

Flauta.

Fresc de la tomba de Nenkhefetka, Sakkara, Egipte. Cap el 2400 aC.

Comentaris tancats a Instruments Musicals a l’Antic Egipte

Instruments Musicals a l’Edat Antiga



     La
música grega i romana, cap el segle V a.C., estava molt unida a la
literatura, i de fet depenia força de la paraula; fins i tot els
discursos literaris anaven acompanyats de la lira. L’adjectiu
“lyricá” (lírica) servia per a indicar que els poemes es
cantaven al so de la lira. En totes les obres líriques i dramàtiques
hi havia música; el cor, en el teatre grec, era l’encarregat de
transmetre la idea de l’autor al públic, i això ho feia
mitjançant la declamació, el cant, la dansa i els instruments
musicals: els aulós, les flautes de pan i les

lires.
Les lires i cítares eren més apreciades que els instruments de
vent; aquests estaven dedicats al culte a Dionís (sobretot els de vent fusta) i també militar (com els de vent metall); en canvi els de corda eren instruments de més categoria. La lira estava associada al culte del
déu Apol·lo; segons la
mitologia, el déu Hermes la va oferir a Apol·lo i a Orfeu com a
símbol d’expressió poètica.



    Però els orígens
de la lira els hem de buscar en el món Sumer (Mesopotàmia), on
s’han descobert lires a les tombes reials d’Ur (de 2.800 anys aC.); aquestes eren grans i estaven decorades amb la forma d’un animal
sagrat (el toro) a la caixa de ressonància. Les lires podien ser
simètriques o asimètriques segons la inclinació dels braços de
l’instrument; la que veiem al dibuix és asimètrica:



Lira sumèria de l’Estàndard d’Ur, panell de la Pau. Mosaic sobre fusta trobat a Ur, actual Bagdad. Actualment es pot veure al British Museum, Londres.

Un altre instrument important de l’edat antiga era la cítara. La cítara
era l’instrument nacional de la Grècia antiga. Derivada de la
lira, però de més grans dimensions
, la cítara, anomenada “kithara” a l’antiga Grècia, apareix en els escrits
d’Homer, com en tenim un exemple en aquest fragment del cant I de
la Ilíada (s.VIII a. C.): “Tot el dia, fins la posta de sol, van
celebrar el festí; i ningú no es va quedar sense la seva ració, ni
va faltar la bonica cítara que tocava Apol·lo, ni les Muses que amb
dolça veu cantaven alternant”.

    
La
cítara va tenir també un gran prestigi a Roma; Neró (37-68),
emperador romà, n’era un gran afeccionat tot i que, segons explica
C. Suetoni, no era gaire dotat per aquest art. És molt conegut
l’episodi de l’incendi de Roma, que Neró contemplà tot cantant
amb una cítara des del cim d’una torre.

 

Comentaris tancats a Instruments Musicals a l’Edat Antiga

Instruments Musicals a l’Antiga Grècia (Ancient Greek Instruments)

La Lira (cordòfon)

Lira.

Detall d’una Musa en un vas grec de figures vermelles (segle IV aC). Es pot veure al Musée du Louvre, París.

En aquesta pintura es pot observar la caixa de ressonància de la lira feta de closca d’animal (tortuga).

 

El Phórminx  (cordòfon puntejat)

Lira tipus phórminx.

Vas grec (segle V aC) que probablement representa a la Musa Cal·líope (musa de la poesia èpica). Es pot veure al Museu Antikensammlungen de Munic.

El phórminx és el pare de la cítara; la seva mida es troba entre la lira i la cítara. Aquest que veiem té set cordes però n’hi havia amb quatre o cinc.

La Cítara (cordòfon pinçat amb plectre)

Cítara.

Àmfora grega de figures vermelles (segle  V aC) que es pot veure al Metropolitan Museum of Art, Nova York.

 

Notar com la cítara duu el plectre agafat amb un cordill amb la finalitat que no es perdi.

El Bàrbiton (cordòfon pinçat amb plectre)

 

Bàrbiton.

Vas grec de figures vermelles que representa Alceo i Safo.

 

L’Arpa (cordòfon)

Arpa.

Vas grec de figures vermelles (segle V aC) que mostra la Musa Terpsícore (musa de la dansa). Es troba al British Museum, Londres.

La Pandoura (cordòfon de tres cordes)

Pandoura.

Relleu que representa a una Musa tocant la pandoura. Aquest baix relleu es troba al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.

L’Aulós (aeròfon)

Aulós.

Vas grec de figures vermelles (segle V aC) que representa a Eros tocant la mal anomenada flauta doble, ja que es tracta d’una espècie d’oboè doble amb llengüeta. El vas es pot veure al Museum of Fine Arts, Boston, Estats Units.

 

El Sàlpinx (aeròfon)

Sàlpinx.

Vas grec de figures negres (segle VI aC) que es pot veure al Museu Arqueològic Regional de Palerm, Sicília, Itàlia.

La Trompeta (aeròfon)

Trompetes.

Fresc de la tomba de Kazanlak  (segle IV aC) que pertany al període helenístic a Bulgària.

En aquesta pintura podem veure dos sàlpinx amb un pavelló més semblant al de la trompeta.

La Flauta de Pan (aeròfon)

Flauta de Pan.

Escultura en marbre que representa a Pan ensenyant a Dafnis a tocar la siringa.

L’escultura és una còpia romana de la que va fer l’escultor grec Heliodor de Rodes. Aquesta còpia es troba al Palazzo Altemps de Roma.

 

Els Cròtals, Krótalon (idiòfon)

Cròtals.

Vas grec de figures vermelles. Els cròtals eren de fusta, es feien servir a les danses i són els avantpassats de les castanyoles.

El Pandero (membranòfon)

Pandero.

Vas grec de figures vermelles. El pandero grec es deia tympanon; aquest mot s’aplicava a diversos membranòfons.

L’Orgue hidràulic

Orgue hidràulic.

     Músics tocant la trompeta i l’orgue hidràulic. Figures de terracota que provenen d’Alexandria, del segle I aC. Es pot veure al Museé du Louvre, París.

 

 Conjunt de corda

Arpa, phórminx i lira.

Tècnica: pintura en vas grec.

Època: finals del segle V aC, antiga Grècia.

Museu:  Antikensammlung, Munich.

En aquest vas grec veiem tres instruments cordòfons de l’antiga Grècia: d’esquerra a dreta, arpa, phórminx (avantpassat de la cítara) i lira. L’arpa es diferencia dels altres dos instruments per la seva forma triangular i la desigual longitud de les cordes; la que veiem s’anomena trígonon ja que porta una columna al davant.

 

Comentaris tancats a Instruments Musicals a l’Antiga Grècia (Ancient Greek Instruments)

Instruments Musicals a l’Antiga Roma (Ancient Roman Instruments)

La Lira (cordòfon)

 

Lira.

Escultura d’Èrato (Musa de la poesia lírica) que es pot veure al Museu del Vaticà. És del segle II.

Aquest tipus de lira portava un cordal i braços fets de corns d’animal units per un pont que sosté les cordes fetes de tripa.

 

La Cítara  (cordòfon)

Cítara.

Fresc romà que prové de Pompeia de l’any 40 a 30 aC. Es pot veure al Metropolitan Museum of Art, Nova York.


El Bàrbiton (cordòfon)

     

Bàrbiton.               

Fresc de la "Tomba del Bussejador" a Paestum (Itàlia).

 

La Tíbia (aeròfon)

Tíbia.

Fresc de les Tombes de Tarquínia (Itàlia). És del segle V aC i pertany a l’art etrusc.

La tíbia deriva de l’aulós grec i és una espècie d’oboè doble amb llengüeta.

 

La Tíbia Berecynthia (aeròfon)

Tíbia, címbals i scabellum.

Relleu que es pot observar en un sarcòfag del Museu Capitolí, Roma.

Aquest tipus de tíbia amb un tub corbat (en llatí anomenada "tibiae impares") deriva de l’elymoi grec. També veiem dos instruments més: el scabellum (idiòfon que servia per dur el ritme amb el peu) i un parell de címbals a terra.

 

El Cargol de mar (aeròfon)

Cargol de mar (aeròfon).

Mosaic que representa Tritó tocant un caragol de mar. Es pot veure al Museu Bardo a Tuníssia.

 

 

La Tuba (aeròfon)

 

Tuba.

Relleu de la Columna de Trajà a Roma. 

Aquesta columna fou acabada l’any 114. 

 

El Cornu (aeròfon)

Cornu.

Relleu de la Columna de Trajà a Roma.

Aquesta columna fou acabada l’any 114. 

 

La Flauta de Pan (aeròfon)

Flauta de Pan.

Relleu d’un sarcòfag que es pot veure al Palazzo Altemps, Roma.

Fístula Latina (aeròfon)

Flauta romana.

Escultura romana en marbre que es pot veure al Museu del Vaticà.

Es tracta de l’avantpassat de la flauta travessera de fusta.

Els Címbals o Platerets (idiòfon)

Címbals.

Detall d’un fresc del Misteris Dionisíacs. Ruïnes de Pompeia. Itàlia.

 

El Pandero (menbranòfon)

Tíbia, címbals i pandero.

Instruments d’esquerra a dreta: tíbia, címbals i pandero (anomenat tympanum en llatí).

Mosaic dels "Músics ambulants" trobat a Pompeia. Es pot veure al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

 

Orgue hidràulic

Orgue hidràulic.

Mosaic dels gladiadors (detall dels músics). Es pot veure al Jamahiriya Museum, Trípoli, Líbia. 

Instruments d’esquerra a dreta: tuba romana, orgue hidràulic (d’origen grec) i dos cornus.

 

Comentaris tancats a Instruments Musicals a l’Antiga Roma (Ancient Roman Instruments)